aduir
Català[modifica]
Verb[modifica]
aduir trans.
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DCVB
Català antic[modifica]
- Etimologia: Del llatí adducere («portar, conduir, induir») amb canvi de conjugació.
Verb[modifica]
aduir
- conduir, dur
- "beneït siats vós qui m'havets aduit en lloc e en temps con jo haja coneixença de cavalleria" (Llibre de l'orde de cavalleria, Ramon Llull)
- induir
Variants[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo ©