guardó

Potser volíeu: guardo, guardò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡwərˈdo/, occidental /ɡwaɾˈðo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del català antic gaardon, de gasardó, de gadardó, del llatí medieval widerdōnum, alteració de widerlōnum per analogia amb dōnum, probablement del fràncic, cognat de l’alt alemany antic *widarlōn compost de *widar ‎(«enfront de») i *lōn ‎(«gratificació»), segle XII.

Nom

guardó m. ‎(plural guardons)

1. recompensa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ɡwaɾˈðo\
• Rimes: -o

Verb

guardó

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb guardar