puntuar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pun.tuˈa/
Occidental:	nord-occidental /pun.tuˈa/
	valencià /pun.tuˈaɾ/, /pun.tuˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: puntuà
• Etimologia: Del llatí medieval pūnctuāre, de punctum ‎(‘punt’), segle XVII.

Verb

puntuar trans., intr.

1. Posar punts i altres signes ortogràfics en un text.
2. Qualificar un exercici, un treball o un examen amb una puntuació.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	puntuar			haver puntuat
gerundi	puntuant			havent puntuat
participi	puntuat, puntuada, puntuats, puntuades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puntuo	puntues	puntua	puntuem	puntueu	puntuen
	puntue						val
	puntuï						sept
	puntuu				puntuau		bal, alg
				puntuam			bal
imperfet	puntuava	puntuaves	puntuava	puntuàvem	puntuàveu	puntuaven
passat simple	puntuí	puntuares	puntuà	puntuàrem	puntuàreu	puntuaren
futur	puntuaré	puntuaràs	puntuarà	puntuarem	puntuareu	puntuaran
condicional	puntuaria	puntuaries	puntuaria	puntuaríem	puntuaríeu	puntuarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puntuï	puntuïs	puntuï	puntuem	puntueu	puntuïn
	puntue	puntues	puntue			puntuen	occ, bal
imperfet	puntués	puntuessis	puntués	puntuéssim	puntuéssiu	puntuessin
		puntuesses		puntuéssem	puntuésseu	puntuessen
	puntuàs	puntuassis	puntuàs	puntuàssim	puntuàssiu	puntuassin	bal
		puntuasses		puntuàssem	puntuàsseu	puntuassen	val, bal (1)
	puntuara	puntuares	puntuara	puntuàrem	puntuàreu	puntuaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	puntua	puntuï	puntuem	puntueu	puntuïn
	–				puntuau		bal, alg
	–		puntue			puntuen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				puntuàvom	puntuavo		centr, n-occ
	puntuavi						sept
	puntuaia	puntuaies	puntuaia	puntuàiem	puntuàieu	puntuaien	n-occ
condicional	puntuariva	puntuarives	puntuariva	puntuarívem	puntuaríveu	puntuariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puntuo	puntuos	puntuo	puntueguem	puntuegueu		n-occ
imperfet	puntuessi		puntuessi				sept, alg
	puntuessa						centr, n-occ
	puntueguessa	puntueguesses	puntuegués	puntueguéssom	puntueguéssou	puntueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... puntuat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... puntuar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... puntuat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... puntuat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... puntuat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... puntuat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... puntuar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... puntuat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... puntuat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... puntuat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: puntuo, puntua, puntuem

Derivats

• puntuable

Traduccions

Posar signes ortogràfics

• Anglès: punctuate ^(en)
• Castellà: puntuar ^(es)
• Francès: ponctuer ^(fr)

Qualificar amb una puntuació

• Anglès: mark ^(en)
• Castellà: puntuar ^(es)
• Francès: noter ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·tu·ar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /punˈtwaɾ/, meridional \puŋˈtwaɾ\

Americà: alt /p(u)nˈtwaɾ/, baix \puŋˈtwaɾ\, austral /punˈtwaɾ/

• Rimes: -aɾ

Verb

puntuar trans., intr. ‎(present puntúo, passat puntué, futur puntuaré)

1. puntuar

Miscel·lània

• Síl·labes: pun·tuar (2)