puntuar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /pun.tuˈa/, valencià /pun.tuˈaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: puntuà
  • Etimologia: A partir del llatí punctum ‎(«punt»).

Verb[modifica]

pun·tu·ar trans., intr.

  1. Posar punts i altres signes ortogràfics en un text.
  2. Qualificar un exercici, un treball o un examen amb una puntuació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: puntuo, puntua, puntuem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /punˈtwaɾ/, meridional \puŋˈtwaɾ\
Americà: alt /p(u)nˈtwaɾ/, baix \puŋˈtwaɾ\, austral /punˈtwaɾ/

Verb[modifica]

pun·tuar trans., intr. ‎(present puntúo, passat puntué, futur puntuaré)

  1. puntuar