talar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Adjectiu: centr. /təˈɫar/, bal. /təˈɫa/, occ. /taˈɫaɾ/
Verb: or. /təˈɫa/, n-occ. /taˈɫa/, val. /taˈɫaɾ/
  • Homòfons: talà, telà, telar
  • Etimologia:
    • Adjectiu: del llatí talaris («relatiu al taló»), derivat de talus («taló»).
    • Verb: del llatí medieval talare, derivat del germànic talon, «devastar, arrabassar».

Adjectiu[modifica]

ta·lar inv. ‎(plural talars)

  1. Relacionat amb el taló.

Verb[modifica]

ta·lar trans.

  1. Tallar el tronc d'un arbre a ran de soca.
  2. Arrasar camps i poblats enemics.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ta·lar inv. ‎(plural talares)

  1. talar

Verb[modifica]

ta·lar trans. ‎(present talo, passat talé, futur talaré)

  1. talar