Vés al contingut

infeudar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /iɱ.fəwˈða/
Occidental: nord-occidental /iɱ.fewˈða/
valencià /iɱ.fewˈðaɾ/, /iɱ.fewˈða/

Verb

[modifica]

infeudar trans.

  1. (història) Un senyor, cedir en feu terres o béns a un vassall.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: infeudo, infeuda, infeudem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·feu·dar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adefinru)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \iɱ.feuˈðaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(eu)ˈdaɾ\, baix \iŋ.feuˈðaɾ\, austral \iɱ.feuˈðaɾ\

Verb

[modifica]

infeudar trans. (present infeudo, passat infeudé, futur infeudaré)

  1. infeudar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·feu·dar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adefinru)