escopir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əs.kuˈpi/
Occidental: nord-occidental /es.koˈpi/, valencià /es.koˈpiɾ/, /es.kuˈpiɾ/
  • Àudio: català central
(fitxer)

Verb[modifica]

es·co·pir intr., trans.

  1. Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.
    No escupis els pinyols a terra, porc!
  2. Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.
    La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.
  3. Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.
    El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.
  4. En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.
    La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.
  5. Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.
    Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escupo, escup, escopim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /eskuˈpi/

Verb[modifica]

escopir

  1. escopir