brollar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bɾuˈʎa/, balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈʎa/, valencià /bɾoˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: brollà, brullà, brullar
  • Etimologia: Del gàl·lic *brogilos ‎(«brolla»), del cèltic *mrogis ‎(«límit»), per canvi semàntic del sentit de brotar o bord aplicat a líquids, segle XIII. Potser via l’occità antic brolhar. Cognat de l’occità broa ‎(«vora»), del francès breuil ‎(«bardissa») i de l’italià brolo ‎(«hort»).

Verb[modifica]

brollar intr.

  1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
  2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
  3. Una planta, créixer sortint de terra.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bro·llar (2)
  • Anagrama: borrall

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brollar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/
Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

Verb[modifica]

brollar ‎(present brollo, passat brollé, futur brollaré)

  1. borbollar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bro·llar (2)