discórrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/disˈko.rə/
Occidental:	nord-occidental /disˈko.re/
	valencià /disˈko.reɾ/, /disˈko.re/

• Rimes: -ore(ɾ)
• Etimologia: Del llatí discurrere, segle XIV.

Verb

discórrer intr., trans.

1. Raonar amb mètode i extensivament una sèrie d’idees.
2. Idear desprès de reflexionar.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	discórrer			haver discorregut
gerundi	discorrent			havent discorregut
participi	discorregut, discorreguda, discorreguts, discorregudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	discorro	discorres	discorre	discorrem	discorreu	discorren
	discórrec						val
	discorri						sept
	discorr	discorrs	discorr				bal
imperfet	discorria	discorries	discorria	discorríem	discorríeu	discorrien
passat simple	discorreguí	discorregueres	discorregué	discorreguérem	discorregéreu	discorregueren
futur	discorreré	discorreràs	discorrerà	discorrerem	discorrereu	discorreran
condicional	discorreria	discorreries	discorreria	discorreríem	discorreríeu	discorrerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	discorri	discorris	discorri	discorrem	discorreu	discorrin
				discorregem	discorregeu
	discórrega	discórregues	discórrega			discórreguen	occ
imperfet	discorregués	discorreguessis	discorregués	discorreguéssim	discorreguéssiu	discorreguessin
		discorreguesses		discorreguéssem	discorreguésseu	discorreguessen
	discorreguera	discorregueres	discorreguera	discorreguérem	discorreguéreu	discorregueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	discorre	discorri	discorrem	discorreu	discorrin
	–			discorreguem
	–	discorr					bal
	–		discórrega			discórregen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... discorregut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... discórrer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... discorregut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... discorregut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... discorregut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... discorregut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... discórrer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... discorregut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... discorregut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... discorregut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: discorro, discorre, discorrem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• filar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: discourse ^(en)
• Castellà: discurrir ^(es)
• Francès: discourir ^(fr)
• Italià: discorrere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·cór·rer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot