discorregué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.ku.rəˈɣe/
	balear /dis.ko.rəˈɣe/, /dis.ku.rəˈɣe/
Occidental:	/dis.ko.reˈɣe/

• Rimes: -e

Verb

discorregué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de discórrer.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·cor·re·gué (4)
• Anagrama: discorregeu