discorregueres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.ku.rəˈɣe.ɾəs/
	balear /dis.ko.rəˈɣe.ɾəs/, /dis.ku.rəˈɣe.ɾəs/
Occidental:	/dis.ko.reˈɣe.ɾes/

• Rimes: -eɾes

Verb

discorregueres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de discórrer.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb discórrer.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·cor·re·gue·res (5)