emergir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.mərˈʒi/
Occidental:  nord-occidental /e.merˈd͡ʒi/
valencià /e.meɾˈd͡ʒiɾ/, /e.meɾˈd͡ʒi/

Verb[modifica]

emergir intr.

  1. Anar de baix cap a munt, tot sortint del mar o una altra massa de líquid.
    «El sol emergia de les aigües calmes de la Mediterrània, i els primers raigs pintaven de roig els carrerons estrets, empinats i retorçats del centre.» (Xavi Narro, Rodamón: Una volta al món amb bici, 201)
  2. sobresortir
    «Vers el nord descendien bruscament i es perdien per a trobar-se de bell nou més ençà, convertides en una cadena de muntanyes baixes, que emergien per darrera dels turons propers, cada volta més baixes i més allunyades.» (J.S. Cid Català, L'Ebre, un riu literari, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2017, pàgina 140)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·mer·gir (3)

Vegeu també[modifica]