sorgir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /surˈʒi/
Occidental: nord-occidental /sorˈʒi/, valencià /soɾˈd͡ʒiɾ/, /suɾˈd͡ʒiɾ/
  • Etimologia: Del llatí surgere, segle XIII.

Verb[modifica]

sor·gir intr.

  1. Aparèixer de dins o del fons a la superfície.
  2. (dialectal central i nord-occidental) forma alternativa de sargir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sorgeixo, sorgeix, sorgim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]