sorgíreu

Potser volíeu: sorgireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈʒi.ɾəw/
	balear /soɾˈʒi.ɾəw/, /surˈʒi.ɾəw/
Occidental:	/soɾˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

sorgíreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sorgir
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sorgir

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·gí·reu (3)
• Anagrames: irrogues, irrogués, soriguer