sargir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /sərˈʒi/
Occidental: nord-occidental /sarˈʒi/, valencià /saɾˈd͡ʒiɾ/
  • Etimologia: Del català medieval sarcir, segle XIII, amb palatal per assimilació de les formes flexives incoatives, del llatí sarcīre ‎(«recosir, apedaçar»).

Verb[modifica]

sar·gir trans.

  1. Apanyar amb l’agulla el teixit trencat d’una roba.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sargeixo, sargeix, sargim

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]