arrencar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.rəŋˈka/, balear /ə.rəŋˈca/, /ə.rəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /a.reŋˈka/, valencià /a.reŋˈkaɾ/

Verb[modifica]

ar·ren·car trans., intr.

  1. Treure d'arrel allò que està plantat o fortament adherit.
  2. (medicina) expectorar
  3. Començar bruscament amb esforç.
  4. Partir, començar a moure's.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arrenco, arrenca, arrenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Variants[modifica]

  • arrancar
    Les formes més antigues documentades són arrencar, però des d’antic es constata l’alternança de arrencar i arrancar. Actualment arrancar és més usat en català occidental, tot i que no exclusivament.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]