arrencar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.rəŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /a.reŋˈka/
	valencià /a.reŋˈkaɾ/, /a.reŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: arrancà, arrancar, arrencà
• Etimologia: D’origen preromà incert, segle XI, cognat de l’occità arrancar, del castellà arrancar i del portuguès arrancar.

Verb

arrencar trans., intr.

1. Treure d'arrel allò que està plantat o fortament adherit.
2. (medicina) expectorar
3. Començar bruscament amb esforç.
4. Partir, començar a moure's.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrencar			haver arrencat
gerundi	arrencant			havent arrencat
participi	arrencat, arrencada, arrencats, arrencades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrenco	arrenques	arrenca	arrenquem	arrenqueu	arrenquen
	arrenque						val
	arrenqui						sept
	arrenc			arrencam	arrencau		bal
imperfet	arrencava	arrencaves	arrencava	arrencàvem	arrencàveu	arrencaven
passat simple	arrenquí	arrencares	arrencà	arrencàrem	arrencàreu	arrencaren
futur	arrencaré	arrencaràs	arrencarà	arrencarem	arrencareu	arrencaran
condicional	arrencaria	arrencaries	arrencaria	arrencaríem	arrencaríeu	arrencarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrenqui	arrenquis	arrenqui	arrenquem	arrenqueu	arrenquin
	arrenque	arrenques	arrenque			arrenquen	occ, bal
imperfet	arrenqués	arrenquessis	arrenqués	arrenquéssim	arrenquéssiu	arrenquessin
		arrenquesses		arrenquéssem	arrenquésseu	arrenquessen
	arrencàs	arrencassis	arrencàs	arrencàssim	arrencàssiu	arrencassin	bal
		arrencasses		arrencàssem	arrencàsseu	arrencassen	val, bal (1)
	arrencara	arrencares	arrencara	arrencàrem	arrencàreu	arrencaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrenca	arrenqui	arrenquem	arrenqueu	arrenquin
	–				arrencau		bal
	–		arrenque			arrenquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...arrencat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...arrencar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...arrencat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...arrencat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...arrencat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...arrencat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...arrencar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...arrencat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...arrencat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...arrencat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrenco, arrenca, arrenquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Variants

• arrancar

  Les formes més antigues documentades són arrencar, però des d’antic es constata l’alternança de arrencar i arrancar. Actualment arrancar és més usat en català occidental, tot i que no exclusivament.

Sinònims

• pelar, treure
• aparèixer, començar, debutar, formar-se, néixer, originar-se, sorgir

Derivats

• arrencament, arrencada
• arrencadissa, arrencat
• arrencador

Traduccions

Treure d'arrel

• Alemany: wegreißen ^(de), ausreißen ^(de), abreißen ^(de)
• Castellà: arrancar ^(es)
• Francès: arracher ^(fr), déraciner ^(fr), extorquer ^(fr)
• Italià: sradicare ^(it), svellere ^(it)

Començar bruscament amb esforç

• Anglès: start ^(en)
• Castellà: arrancar ^(es)
• Francès: élancer ^(fr)
• Italià: lanciarsi ^(it)

Partir, començar a moure's

• Castellà: arrancar ^(es)
• Francès: démarrer ^(fr)
• Italià: partire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·car (3)
• Anagrama: carraren

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: arrencar