comú

Potser volíeu: comu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈmu/
	balear /koˈmu/, /kuˈmu/
Occidental:	/koˈmu/

• Rimes: -u
• Etimologia: Del llatí communis, segle XIV.

Adjectiu

comú m. ‎(femení comuna, plural masculí comuns, plural femení comunes)

1. Comunal, col·lectiu, de tothom, públic.
2. Ordinari, típic.
3. Compartit, similar.

Relacionats

• comunitat
• comunitari

Sinònims

• habitual, normal, usual
• mutu
• col·lectiu, comunal, general, públic, universal
• banal, corrent, estàndard, habitual, mediocre, normal, ordinari, usual, vulgar

Antònims

• propi
• individual
• privat
• únic
• estrany

Derivats

• comunista

Traduccions

Comunal, col·lectiu, de tothom, públic

• Alemany: gemeinsam ^(de)
• Anglès: common ^(en)
• Armeni: ընդհանուր ^(hy) ‎(endhanur)
• Asturià: común ^(ast)
• Belarús: агу́льны ^(be) ‎(ahulni)
• Búlgar: общ ^(bg) ‎(obxt)
• Castellà: común ^(es)
• Coreà: 상호 ^(ko) ‎(sangho)
• Danès: fælles ^(da)
• Esperanto: komuna ^(eo)
• Finès: yhteinen ^(fi)
• Francès: commun ^(fr)
• Friülà: comun ^(fur)
• Gallec: común ^(gl)
• Grec: κοινός ^(el) ‎(kinós)
• Grec antic: κοινός ^(grc) ‎(koinós)
• Hebreu: משותף‎ ^(he)
• Hongarès: közös ^(hu)
• Ídix: בשותּפֿותדיק‎ ^(yi)
• Italià: comune ^(it)
• Japonès: 相互 ^(ja)
• Llatí: communis ^(la)
• Neerlandès: gemeen ^(nl)
• Occità: comun ^(oc)
• Polonès: wspólny ^(pl)
• Portuguès: comum ^(pt)
• Quítxua: khuska ^(qu)
• Romanès: comun ^(ro)
• Rus: о́бщий ^(ru) ‎(obsxi)
• Suec: gemensam ^(sv)
• Txec: společný ^(cs)
• Ucraïnès: зага́льний ^(uk) ‎(zahalni)
• Való: kimon ^(wa)
• Xinès: 共同 ^(zh) ‎(gòngtóng)

Ordinari, típic

• Alemany: gewöhnlich ^(de), häufig ^(de)
• Anglès: common ^(en)
• Àrab: شَائِع‎ ^(ar)
• Armeni: սովորական ^(hy) ‎(sovorakan)
• Asturià: común ^(ast)
• Búlgar: обикновен ^(bg) ‎(obiknoven)
• Castellà: común ^(es)
• Danès: almindelig ^(da), vanlig ^(da)
• Esperanto: ofta ^(eo)
• Finès: yleinen ^(fi)
• Francès: commun ^(fr)
• Friülà: comun ^(fur)
• Gallec: común ^(gl)
• Georgià: ჩვეულებრივი ^(ka) ‎(txveulèbrivi)
• Grec: κοινός ^(el) ‎(kinós)
• Hebreu: שכיח‎ ^(he)
• Hindi: मामूल ^(hi)
• Hongarès: szokásos ^(hu)
• Irlandès: coitianta ^(ga)
• Italià: comune ^(it)
• Japonès: 通常 ^(ja)
• Llatí: communis ^(la)
• Malai: biasa ^(ms)
• Neerlandès: gemeen ^(nl), gemene ^(nl)
• Occità: comun ^(oc)
• Polonès: zwykły ^(pl)
• Portuguès: comum ^(pt)
• Romanès: obișnuit ^(ro)
• Rus: обы́чный ^(ru) ‎(obitxni)
• Suec: vanlig ^(sv)
• Tagal: balana ^(tl)
• Txec: běžný ^(cs)
• Ucraïnès: зви́чний ^(uk) ‎(zvitxni)
• Való: ordinaire ^(wa)
• Xinès: 通常 ^(zh) ‎(tōngcháng)

Compartit, similar

• Anglès: common ^(en)
• Asturià: común ^(ast)
• Castellà: común ^(es)
• Francès: commun ^(fr)

Nom

comú m. ‎(plural comuns)

1. La gran majoria en conjunt.
2. (Andorra) Corporació local, ajuntament.
3. (valencià, tortosí, mallorquí, menorquí) Comuna, excusat.

Traduccions

La gran majoria

• Anglès: common ^(en)
• Castellà: común ^(es)
• Francès: commun ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·mú (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: comú