communis

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /kɔmˈmuː.nɪs/

Adjectiu

commūnis m., f., commūne n.

1. comú

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	commūnis	commūne		commūnēs	commūnia
Vocatiu	commūnis	commūne		commūnēs	commūnia
Acusatiu	commūnem	commūne		commūnēs	commūnia
Genitiu	commūnis			commūnium
Datiu	commūnī			commūnibus
Ablatiu	commūnī			commūnibus

Relacionats

• immunis
• vulgaris

Verb

commūnīs

1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de commūniō

Vegeu també

• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «communis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.