Vés al contingut

communio

De Viccionari

Llatí[modifica]

Verb[modifica]

commūniō ‎(1a present?), commūnīs ‎(2a present), commūnīre ‎(infinitiu), commūnīvī ‎(perfet), commūnītum ‎(supí)

  1. emmurallar, jo emmurallo, fortificar
    «Eo opere perfecto praesidia disponit, castella communit, quo facilius, si se invito transire conentur, prohibere possit.» ([1])
    Acabades aquestes obres, disposa que s'instal·lin guarnicions i fortifica els castells, perquè puguin impedir més fàcilment, si intentan creuar contra la seva voluntat.

Nom[modifica]

commūniō f. ‎(genitiu commūniōnis)

  1. associació, congregació, comunitat
    «inter quos est communio legis, inter eos communio juris est» ([2])
    entre els quals està l'associació per la llei, entre els quals l'associació de la justícia
  2. comunió

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu commūniō commūniōnēs
Vocatiu commūniō commūniōnēs
Acusatiu commūniōnem commūniōnēs
Genitiu commūniōnis commūniōnum
Datiu commūniōnī commūniōnibus
Ablatiu commūniōne commūniōnibus


Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, De Bello Gallico, I.8
  2. Ciceró, De Legibus, I,7.23