seu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Síl·labes, més canvis cosmètics |
|||
Línia 8: | Línia 8: | ||
{{-etimologia-|la|ca}} Nom: Del llatí {{terme|la|sēdes}}, de {{terme|la|sedeō|trad=seure}}, segle XIV. |
{{-etimologia-|la|ca}} Nom: Del llatí {{terme|la|sēdes}}, de {{terme|la|sedeō|trad=seure}}, segle XIV. |
||
{{-etimologia-|la|ca}} Pronom: Del llatí vulgar {{terme|la|*seum}}, variant de {{terme|la|suum}} per analogia amb {{terme|la|meum}}, {{etim-s|ca|XII}}. |
{{-etimologia-|la|ca}} Pronom: Del llatí vulgar {{terme|la|*seum}}, variant de {{terme|la|suum}} per analogia amb {{terme|la|meum}}, {{etim-s|ca|XII}}. |
||
⚫ | |||
=== Nom === |
=== Nom === |
||
Línia 50: | Línia 49: | ||
=== Pronom === |
=== Pronom === |
||
{{ |
{{entrada|ca|pronom|g=m|plural|seus|femení|seva|o|seua|plural femení|seves}} |
||
# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles. |
# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles. |
||
Línia 95: | Línia 94: | ||
# {{marca-nocat|ca|ortografia del 2016}} {{forma-a|ca|séu}} |
# {{marca-nocat|ca|ortografia del 2016}} {{forma-a|ca|séu}} |
||
=== Miscel·lània === |
|||
* {{ca-sil}} |
|||
⚫ | |||
=== Vegeu també === |
=== Vegeu també === |
||
Línia 105: | Línia 108: | ||
=== Verb === |
=== Verb === |
||
{{ |
{{entrada|roa-oca|verb-forma}} |
||
# {{forma-conj|roa-oca|seure|3|pres|ind}} |
# {{forma-conj|roa-oca|seure|3|pres|ind}} |
||
Línia 119: | Línia 122: | ||
=== Adjectiu === |
=== Adjectiu === |
||
{{ |
{{entrada|oc|pron|g=m}} |
||
# {{marca|oc|llenguadocià}} {{forma-a|oc|sieu|glossa={{e|ca|seu}}}} |
# {{marca|oc|llenguadocià}} {{forma-a|oc|sieu|glossa={{e|ca|seu}}}} |
||
=== Pronom === |
=== Pronom === |
||
{{ |
{{entrada|oc|pron|g=m}} |
||
# {{marca|oc|llenguadocià}} {{forma-a|oc|sieu|glossa={{e|ca|seu}}}} |
# {{marca|oc|llenguadocià}} {{forma-a|oc|sieu|glossa={{e|ca|seu}}}} |
Revisió del 09:26, 2 set 2021
Català
- Pronúncia(i): (nom sèu, verb seure)
Oriental: central /ˈsɛw/ balear /ˈsəw/, /ˈsɛw/ Occidental: /ˈsew/
Nom
seu f. (plural seus)
- Lloc o centre de poder o autoritat.
- Catedral.
Compostos i expressions
- Seu apostòlica: la Santa Seu.
- A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.
Notes
- En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.
Traduccions
A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu
- Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja
- Llatí: Commoda parabat ecclesia
Nom
seu m. (plural seus)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de sèu
Pronom
seu m. (plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)
- Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.
Compostos i expressions
- Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
- No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.
Sinònims
Relacionats
Possessius en català
Posseïdor/persona | singular | plural | |||
---|---|---|---|---|---|
masculí | femení | masculí | femení | ||
tònic | |||||
Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
3a | llur3 | llurs3 | |||
(el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
àton | |||||
Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. |
Traduccions
Allò d'ell o d'ella
Cadascú del seu fa allò que vol
- Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo
- Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam
No fa poc qui sembla als seus...
- Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece
- Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert
Verb
seu (infinitiu seure)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure
seu (infinitiu ser)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de séu
Miscel·lània
Vegeu també
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Català antic
Verb
seu
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de seure
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de seure
Occità
- Pronúncia(i): /ˈsew/
Nom
seu m. (plural seus)
- seu (greix)
Adjectiu
seu m.
Pronom
seu m.
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Substantius femenins en català
- Substantius masculins en català
- Reforma ortogràfica del català del 2016
- Pronoms en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Formes verbals en català antic
- Substantius en occità
- Pronoms en occità