mirar: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Neteja plantilla:trad
Línia 3: Línia 3:
== {{-ca-}} ==
== {{-ca-}} ==
{{ca-pron}}
{{ca-pron}}
{{àudio|LL-Q7026 (cat)-Unjoanqualsevol-mirar.wav|lang=ca|accent=or}}
{{homòfons|ca|mirà}}
{{homòfons|ca|mirà}}
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*mīrāre}}, de {{terme|la|mīrārī}}, {{etim-s|ca|XIV}}.
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*mīrāre}}, de {{terme|la|mīrārī}}, {{etim-s|ca|XIV}}.

Revisió del 08:47, 8 jul 2021

Potser volíeu: MIRAR


Català

Oriental:  /miˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /miˈɾa/, valencià /miˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Àudio: oriental
  • Homòfon: mirà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mīrāre, de mīrārī, segle XIV.

Anagrames: arrim, marri, marrí, mirra, mirrà, rimar

Verb

mirar trans., pron., intr. ‎(pronominal mirar-se, mirar-s'hi)

  1. Fixar l'atenció visual.
  2. Comprovar.
    Mira si m'he deixat l'aixeta oberta, si us plau!
  3. Intentar.
    Miraré d'arreglar-ho.

Conjugació

Paradigmes de flexió: miro, mira, mirem

Derivats

Notes

Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: mira-te’l > mi-te’l.

Sinònims

Traduccions

Vegeu també


Català antic

Verb

mirar

  1. mirar

Conjugació