buscar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /busˈka/
Occidental: nord-occidental /busˈka/, valencià /busˈkaɾ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Homòfons: boscà, boscar, buscà
  • Etimologia: D’origen discutit, probable evolució semàntica del català antic buscar, de boscar ‎(«anar a fer llenya»), amb possible influència del castellà buscar, segle XVI. Cognat de l'italià buscare.

Verb[modifica]

buscar trans.

  1. cercar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: busco, busca, busquem

Notes[modifica]

  • Buscar és d’ús general excepte en balear i septentrional.
  • Cercar és d’ús comú en balear, septentrional i en contexts cultes i literaris.
  • Algunes fonts consideren que és un castellanisme, mentre que d’altres al·leguen que és d’origen incert i el seu ús és un de consolidat i continu d’antic.
  • La substantivació deverbal és cerca. L’equivalent busca és d’origen fràncic amb un altre sentit.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bus·car (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abcrsu)
  • Anagrama: brusca

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

buscar

  1. forma alternativa de boscar ‎(«anar al bosc»)
    «El present temps era pus covinent a buscar fusta de carrasca per a les galees.» (Història de la cultura valenciana, I, 1397)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /busˈkaɾ/, meridional /buhˈkaɾ/
Americà: alt /b(u)sˈkaɾ/, baix /buhˈkaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Incerta, potser d’origen celta.

Verb[modifica]

buscar trans. ‎(present busco, passat busqué, futur buscaré)

  1. cercar, buscar

Descendents[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bus·car (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abcrsu)