mir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Mir


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): balear /'mir/, alguerès /'mir/
  • Rimes: -iɾ

Verb[modifica]

mir

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirar


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

mir

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de mirar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de mirar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de mirar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de mirar


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /miːɐ̯/;
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del protogermànic *miz.

Pronom[modifica]

mir

  1. mi, a mi, em, me, jo
    Das gefällt mir.
    Això m'agrada.
    Er gab es mir.
    Ell m'ho dona.
    Das hat mir gerade noch gefehlt.
    Això és el que jo trobava a faltar.
  2. (col·loquial) naltros
    Sprach der Scheich zum Emir: "Mir zahlen und dann gehn' mir." Sprach der Emir zum Scheich: "Mir zahlen nicht und gehen gleich."
    El xeic digué a l'emir: Naltros paguem i marxem. L'emir respongué al xeic: No pagueu i marxeu ja.

Relacionats[modifica]