mir
Potser volíeu: Mir
Català[modifica]
Verb[modifica]
mir
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: rim (revers)
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
mir
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de mirar
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de mirar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de mirar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de mirar
Alemany[modifica]
Pronom[modifica]
mir
- mi, a mi, em, me, jo
- Das gefällt mir.
- Això m'agrada.
- Er gab es mir.
- Ell m'ho dona.
- Das hat mir gerade noch gefehlt.
- Això és el que jo trobava a faltar.
- (col·loquial) naltros
- Sprach der Scheich zum Emir: "Mir zahlen und dann gehn' mir." Sprach der Emir zum Scheich: "Mir zahlen nicht und gehen gleich."
- El xeic digué a l'emir: Naltros paguem i marxem. L'emir respongué al xeic: No pagueu i marxeu ja.