mira

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Mira, mirà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ɾə/, occidental /ˈmi.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: De mirar.

Nom[modifica]

mira f. ‎(plural mires)

  1. Acció de dirigir la mirada a una cosa.
  2. (normalment en plural) Intencions.
  3. Peça d'un arma de foc que serveix per a afinar la punteria.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

mira

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar

Variants[modifica]

  • (imperatiu, col·loquial, emfàtic) ma
  • (imperatiu, col·loquial, seguit de pronoms) mi

Miscel·lània[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

mira

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmi.ɾa/
  • Etimologia: Deverbal de mirar.

Nom[modifica]

mira f. ‎(plural miras)

  1. mira

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

mira

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mirar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb mirar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mira


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmiː.raː/, /ˈmiː.ra/

Adjectiu[modifica]

mīrā

  1. ablatiu femení singular de mīrus

mīra

  1. nominatiu femení singular de mīrus
  2. nominatiu neutre plural de mīrus
  3. vocatiu femení singular de mīrus
  4. vocatiu neutre plural de mīrus
  5. acusatiu neutre plural de mīrus