mira

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Mira, mirà


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mi·ra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar

Variants[modifica]

  • (imperatiu, col·loquial, emfàtic) ma
  • (imperatiu, col·loquial, seguit de pronoms) mi


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

mira

  1. tercera persona singular (eil, eyll, ell) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar