mira
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
mira f. (plural mires)
- Acció de dirigir la mirada a una cosa.
- (normalment en plural) Intencions.
- Peça d'un arma de foc que serveix per a afinar la punteria.
Traduccions[modifica]
acció de dirigir la mirada
Verb[modifica]
mira
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
mira
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mirar
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
mira f. (plural miras)
Derivats[modifica]
Verb[modifica]
mira
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mirar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb mirar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mira
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈmiː.raː/, /ˈmiː.ra/
Adjectiu[modifica]
mīrā
- ablatiu femení singular de mīrus
mīra
Categories:
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Formes verbals en català antic
- Substantius femenins en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Formes d'adjectius en llatí