miro

De Viccionari
Potser volíeu: Miró


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ɾu/, occidental /ˈmi.ɾo/

Verb[modifica]

miro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mi·ro (2)
  • Anagrames: mori, morí


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmiː.roː/

Adjectiu[modifica]

mīrō

  1. datiu masculí singular de mīrus
  2. datiu neutre singular de mīrus
  3. ablatiu masculí singular de mīrus
  4. ablatiu neutre singular de mīrus