mirar: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Anagrames arrim, marri, marrí, mirra, mirrà, rimar
Línia 21: Línia 21:
{{-der-}}
{{-der-}}
* [[malmirar]]
* [[malmirar]]
* [[mirat]]

==== Notes ====
==== Notes ====
Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: ''mira-te’l > mi-te’l''.
Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: ''mira-te’l > mi-te’l''.

Revisió del 00:17, 10 oct 2019

Potser volíeu: MIRAR


Català

Oriental:  /miˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /miˈɾa/, valencià /miˈɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mīrāre, de mīrārī, segle XIV.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Verb

mirar trans., pron., intr. ‎(pronominal mirar-se, mirar-s'hi)

  1. Fixar l'atenció visual.
  2. Comprovar.
    Mira si m'he deixat l'aixeta oberta, si us plau!
  3. Intentar.
    Miraré d'arreglar-ho.

Conjugació

Paradigmes de flexió: miro, mira, mirem

Derivats

Notes

Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: mira-te’l > mi-te’l.

Sinònims

Traduccions

Vegeu també


Català antic

Verb

mirar

  1. mirar

Conjugació