seu: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
+fr:siège (VC:T)
Línia 29: Línia 29:
* {{es}}: {{trad|es|catedral}}, {{trad|es|seo|f}}
* {{es}}: {{trad|es|catedral}}, {{trad|es|seo|f}}
{{mig}}
{{mig}}
* {{fr}}: {{trad|fr|cathédrale|f}}
* {{pt}}: {{trad|pt|sé|f}}
* {{pt}}: {{trad|pt|sé|f}}
{{final}}
{{final}}

Revisió del 12:12, 17 ago 2019

Potser volíeu: sèu, séu


Català

  • Pronúncia: Nom i verb /ˈsɛw/, pronom /ˈsew/
  • Etimologia: Del llatí suus o suum.

Nom

seu f. ‎(plural seus)

  1. Lloc o centre de poder o autoritat.
  2. Catedral.

Compostos i expressions

  • Seu apostòlica: la Santa Seu.
  • A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Notes

  • En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.

Traduccions

Nom

seu m. ‎(plural seus)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de sèu

Pronom

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua)

  1. Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Compostos i expressions

  • Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
  • No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

  • sèu (arcaisme)
  • llur (d’ells o d’elles)

Relacionats

Traduccions

Verb

seu ‎(infinitiu seure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure

seu ‎(infinitiu ser)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de séu

Vegeu també