ops

Potser volíeu: Ops

Català antic

• Pronúncia: /ˈɔps/
• Etimologia: Del llatí opus.

Nom

ops m. ‎(plural ops)

1. menester, necessitat, urgència
2. satisfacció, gust, plaer

Variants

• obs

Compostos i expressions

• A ops o ad ops o à ops: per l'ús o servei, en benefici, a favor.
• A ops o ad ops o à ops: a expenses de.
• Als ops: quant se necessita.
• A sos ops: a sa voluntat.
• A tots ops:a tot cost.
• Fer ops o tots los ops: pagar.
• Haver ops o ser ops: necessitar.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔps/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *op («esforçar-se, treballar»).

Nom

ops f. ‎(genitiu opis)

1. capacitat, habilitat, mitjà, recurs

   Ex.:omni ope, summa ope , (traducció:«amb tots els mitjans possibles»)

2. ajut, auxili

   Ex.:opem ferre alicui , (traducció:«portar auxili a algú»)

3. força militar

   Ex.:regiis opibus praesse , (traducció:«comandar les forces reials»)

4. (en plural) abundància

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ops	opēs
Vocatiu	ops	opēs
Acusatiu	opem	opēs
Genitiu	opis	opum
Datiu	opī	opibus
Ablatiu	ope	opibus