ops

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: Ops


Català medieval
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí opus.

Nom[modifica]

ops m.

  1. menester, necessitat, urgència
  2. satisfacció, gust, plaer.

Variants[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • A ops o ad ops o à ops: per l'ús o servei, en benefici, a favor.
  • A ops o ad ops o à ops: a expenses de.
  • Als ops: quant se necessita.
  • A sos ops: a sa voluntat.
  • A tots ops:a tot cost.
  • Fer ops o tots los ops: pagar.
  • Haver ops o ser ops: necessitar.

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ɔps/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *op («esforçar-se, treballar»).[1]

Nom[modifica]

ops f. ‎(genitiu opis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ops opēs
Vocatiu ops opēs
Acusatiu opem opēs
Genitiu opis opum
Datiu opī opibus
Ablatiu ope opibus
  1. capacitat, habilitat, mitjà, recurs
    Ex.:omni ope, summa ope , (traducció:«amb tots els mitjans possibles»)
  2. ajut, auxili
    Ex.:opem ferre alicui , (traducció:«portar auxili a algú»)
  3. força militar
    Ex.:regiis opibus praesse , (traducció:«comandar les forces reials»)
  4. (en plural) abundància

Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.780