urgència
De Viccionari
Català[modifica]
-
- Pronúncia: cent.: /urˈʒɛn.si.a/
- Etimologia: Del llatí urgentia.
Nom[modifica]
Accepcions[modifica]
Accepcionsur·gèn·ci·a f
| singular | urgència |
| plural | urgències |
- Precisió, necessitat de fer alguna cosa [1][2], bessogna (arcaisme)[3].
- Instància, pressa[1][2].
- Situació en què la persona necessita atenció o tot just primeres cures però no hi ha perill immediat per a la seva vida. Per exemple una ferida, contusió, fractura[4][5].
Traduccions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- ↑ 2,0 2,1 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- ↑ Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- ↑ Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre urgència
- ↑ Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre urgència
