urgència

Català

• Pronúncia: oriental /urˈʒɛn.si.a/, occidental /uɾˈd͡ʒɛn.si.a/
• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí urgentia.

Nom

ur·gèn·ci·a f. ‎(plural urgències)

1. Precisió, necessitat de fer alguna cosa.
2. Instància, pressa.
3. Situació en què la persona necessita atenció o tot just primeres cures però no hi ha perill immediat per a la seva vida. Per exemple una ferida, contusió, fractura.

Sinònims

• bessogna (arcaisme)

Traduccions

Precisió, necessitat

• Castellà: urgencia ^(es)

• Llatí: urgentia ^(la)

Instància, pressa

• Castellà: urgencia ^(es)
• Llatí: instantia ^(la)

• Llengua de signes catalana: EMERGÈNCIA ^(csc)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC