plaer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pɫəˈɛ/
balear /pɫəˈə/, /pɫəˈɛ/
Occidental:  nord-occidental /pɫaˈe/, valencià /pɫaˈeɾ/
  • Rimes: -ɛ(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí placere ‎(«agradar»), segle XIV, associat a l'arrel indoeuropea pl-k ‎(pla).

Nom[modifica]

plaer m. ‎(plural plaers)

  1. Satisfacció, gust, diversió, que resulta agradable als sentits.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]