joia
Català
[modifica]Nom
[modifica]joia f. (plural joies)
- Sensació d'una forta alegria.
Traduccions
[modifica]Nom
[modifica]joia f. (plural joies)
- Peça de decoració, normalment per adorn personal, feta amb materials preciosos: pedres precioses, metalls preciosos (or, argent, platí), corall, etc.
- Qualsevol cosa o persona considerada de gran valor.
- El meu marit és una joia, fa tota la feina de casa; Aquesta moto és una joia, mai no m'ha fallat.
Derivats
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- Joies de la corona: Aquelles que s'atribueixen a la monarquia com a part de la seva representació, en especial corones, ceptres, espases i anells.
- Joia de la corona: Sobrenom utilitzat per la corona britànica en referir-se a l’Índia des que va ser sotmesa pels primers. Probablement el nom és degut a que la seva conquesta erigia el regne en imperi.
- Joia de la corona: Per extensió dels significats anteriors, quelcom especialment valuós.
- Aquell Rolls Royce tant cuidat és la Joia de la Corona de la família Milionetis.
Traduccions
[modifica]Peça decorativa de materials preciosos
- Alemany: Juwel (de) m., Schmuckstück (de) n.
- Anglès: jewel (en)
- Castellà: joya (es)
- Danès: juvel (da) c., smykke (da) n.
- Eslovac: šperk (sk) m., klenot (sk) m.
- Esperanto: juvelo (eo)
- Francès: bijou (fr), joyau (fr) m.
- Grec: χρυσαφικό (el) n. (khrissafikó), κόσμημα (el) n. (kósmima)
- Hongarès: ékszer (hu)
- Irlandès: seoid (ga) f.
- Italià: gioiello (it) m.
- Japonès: 宝飾 (ja)
- Llatí: gemma (la) f.
- Neerlandès: sieraad (nl) n.
- Polonès: klejnot (pl) m.
- Portuguès: joia (pt) f.
- Romanès: bijuterie (ro) f.
- Rus: драгоце́нность (ru) f. (dragotsénnost)
- Serbocroat: драгоценост (sh), dragocenost (sh) f.
- Txec: šperk (cs) m., klenot (cs) m.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: jo·ia (2)
- Anagrama: jaio