goig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɔt͡ʃ/
• Rimes: -ɔtʃ
• Homòfon: goigs
• Etimologia: Del llatí gaudium, segle XII. Doblet de l’occitanisme joia i del cultisme gaudi.

Nom

goig m. ‎(plural goigs o gojos)

1. Emoció que resulta d'allò que es posseeix, es desitja o complau.
2. Cant religiós com a llaor d'una Mare de Déu.
3. Full on hi ha impresos dits cants religiosos.

Compostos i expressions

• fer goig
• no fer goig: inspirar desconfiança.
• tenir goig sense alegria: frustració per no obtenir alguna cosa que es pensava concedida.
• bon goig que
• ser un goig sense alegria

Traduccions

emoció

• Anglès: joy ^(en)
• Castellà: gozo ^(es)
• Francès: joie ^(fr), plaisir ^(fr)
• Italià: gioia ^(it)
• Llatí: gaudium ^(la)

tenir goig sense alegria

• Castellà: el gozo en un pozo
• Francès: le bonheur s'en va en fumée
• Italià: affogarsi la gioia
• Llatí: inani spe falli

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.