llaor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎəˈo/, balear /ʎəˈoɾ/
Occidental:	/ʎaˈoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon: lleó
• Etimologia: Del llatí *laudor, de laus ‎(‘lloar’), segle XIV.

Nom

llaor f. ‎(plural llaors)

1. (literari) lloança

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·or (2)
• Anagrames: allor ^(alfagrama), lloar, Llorà, rallo, Ralló, rolla, rollà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB