opus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɔ.pʊs/
• Etimologia: De ops ‎(‘recurs, mitjà’).

Nom

opus n. ‎(genitiu operis)

1. treball

   In opus publicum damnatus. ― Condemnat a treballs forçats.

2. obra

   Hydria Boethi manu facta praeclaro opere. ― Una gerra, obra del gran Boethus.

3. construcció

   Publica opera. ― Construccions públiques.

4. esforç

   Magno opere. ― Amb gran esforç.

   Thais maxumo te orabat opere ut cras redires. ― Tais et demanava amb gran insistència que vinguessis demà.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	opus	opera
Vocatiu	opus	opera
Acusatiu	opus	opera
Genitiu	operis	operum
Datiu	operī	operibus
Ablatiu	opere	operibus

Derivats

• operor
• opusculum