emplaçar

Català

Oriental:	/əm.pɫəˈsa/^ⓘ
Occidental:	nord-occidental /em.pɫaˈsa/
	valencià /em.pɫaˈsaɾ/, /em.pɫaˈsa/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: emplaçà
Etimologia: Del prefix em-, plaça i la desinència -ar, segle XV. Segons Alcover-Moll és manlleu del castellà emplazar amb primera documentació valenciana. Segons Coromines no és possible quan el castellà antic conservava /z/ i el valencià encara no era apitxat.^[1]

emplaçar trans.

(arquitectura) Assignar un espai a una construcció, especialment a un edifici o un monument.
Sinònim de plaçar ‎(‘posar una cosa en un lloc determinat’).
«Aquests podcasts s'emplaçaran a la sala de premsa virtual amb un enllaç propi.» (Jordi Xifra Triadú, Tècniques de les Relacions Públiques, Editorial UOC, 2007, pàgina 158)
Sinònim de citar ‎(‘requerir algú en un lloc i data’).
«Els va emplaçar a parlar novament per acabar de fixar termes, condicions i garanties per a tots dos el mateix dia de la signatura dels documents.» (Jaume Parareda Franch, El viatge de Lia, Caligrama, 2020)
(neologisme) Sinònim de encoratjar.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	emplaçar			haver emplaçat
gerundi	emplaçant			havent emplaçat
participi	emplaçat, emplaçada, emplaçats, emplaçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	emplaço	emplaces	emplaça	emplacem	emplaceu	emplacen
	emplace						val
	emplaci						sept
	emplaç			emplaçam	emplaçau		bal
imperfet	emplaçava	emplaçaves	emplaçava	emplaçàvem	emplaçàveu	emplaçaven
passat simple	emplací	emplaçares	emplaçà	emplaçàrem	emplaçàreu	emplaçaren
futur	emplaçaré	emplaçaràs	emplaçarà	emplaçarem	emplaçareu	emplaçaran
condicional	emplaçaria	emplaçaries	emplaçaria	emplaçaríem	emplaçaríeu	emplaçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	emplaci	emplacis	emplaci	emplacem	emplaceu	emplacin
present	emplace	emplaces	emplace			emplacen	occ, bal
imperfet	emplacés	emplacessis	emplacés	emplacéssim	emplacéssiu	emplacessin
		emplacesses		emplacéssem	emplacésseu	emplacessen
	emplaçàs	emplaçassis	emplaçàs	emplaçàssim	emplaçàssiu	emplaçassin	bal
		emplaçasses		emplaçàssem	emplaçàsseu	emplaçassen	val, bal (1)
	emplaçara	emplaçares	emplaçara	emplaçàrem	emplaçàreu	emplaçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	emplaça	emplaci	emplacem	emplaceu	emplacin
	–				emplaçau		bal
	–		emplace			emplacen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... emplaçat
perfet				havem	haveu		... emplaçat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... emplaçar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... emplaçar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... emplaçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... emplaçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... emplaçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... emplaçat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... emplaçat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... emplaçar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... emplaçar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... emplaçat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... emplaçat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... emplaçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... emplaçat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... emplaçat

Paradigmes de flexió: emplaço, emplaça, emplacem

Assignar un espai a una construcció

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre emplaçar

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. III, 302b22-32». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III: D-FI, p. 302. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.