cort

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkɔrt/
  • Rimes: -ɔɾt
  • Etimologia: Del llatí vulgar *cōrtem, segle XIV, cas oblic de *cōrs, del clàssic cohors, doblet del cultisme cohort.
  • Anagrama: troc

Nom[modifica]

cort f. ‎(plural corts)

  1. (central, septentrional) Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços.
  2. Conjunt format pel sobirà i els personatges que l'envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament, dit també cort noble.
  3. (històric) Tribunal en representació d’un sobirà.
  4. (plural) Òrgan, normalment representatiu d'un conjunt de població, que fa lleis de forma delegada.

Compostos i expressions[modifica]

  • cort celestial, o el cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaurats.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]