sant

Català

• Pronúncia: /san/, /sant/
• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí sanctus; *hagios en grec i *qâdosh "elegit per Déu" en hebreu.
• Anagrama: nats

Nom

sant m. ‎(plural sants, femení santa)

1. Títol amb què l'Església Catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.

Derivats

• santejar

Nota d'ús

Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere). L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.

Traduccions

    sant [1] (títol catòlic)

Anglès: saint (en) Castellà: santo (es)

Francès: saint (fr)

Adjectiu

sant m. ‎(femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)

1. Venerable per motius religiosos.

Sinònims

• sagrat

Traduccions

    sant [1] (venerable)

Castellà: santo (es) m.

Francès: saint (fr)

Referències

• Sant a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre sant