sant

Potser volíeu: Sant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsan/^ⓘ, balear /ˈsant/, /ˈsan/

Occidental: nord-occidental /ˈsan/, valencià /ˈsant/, /ˈsan/

Informal: títol balear /ˈsənt/, títol valencià /ˈsent/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí sānctu(m), acusatiu de sānctus, del verb sanciō ‎(«consagrar»), segle XII.

Adjectiu

sant m. ‎(femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)

1. Venerable per motius religiosos.

Sinònims

• sagrat

Traduccions

Venerable

• Anglès: holy ^(en)
• Castellà: santo ^(es) m.
• Coreà: 거룩한 ^(ko) ‎(georukhan)
• Danès: hellig ^(da)
• Eslovac: svätý ^(sk)
• Estonià: puhä ^(et)
• Feroès: heilagur ^(fo)
• Finès: pyhä ^(fi)
• Francès: saint ^(fr)
• Friülà: sant ^(fur)
• Georgià: წმინდა ^(ka) ‎(tsminda)
• Grec: άγιος ^(el) ‎(àgios)
• Grec antic: ἅγιος ^(grc) ‎(hágios)
• Hebreu: קדוש‎ ^(he)
• Hindi: पवित्र ^(hi)
• Irlandès: naofa ^(ga)

• Italià: santo ^(it)
• Japonès: 神聖 ^(ja)
• Letó: svets ^(lv)
• Llatí: sanctus ^(la)
• Neerlandès: heilig ^(nl)
• Occità: sant ^(oc)
• Polonès: święty ^(pl)
• Portuguès: santo ^(pt)
• Retoromànic: sontg ^(rm)
• Romanès: sfânt ^(ro)
• Rus: свято́й ^(ru) ‎(sviatoi)
• Sard: santu ^(sc)
• Serbocroat: свет ^(sh) (ciríl·lic), svet ^(sh) (llatí)
• Txec: svatý ^(cs)
• Xinès: 神聖 ^(zh) ‎(神圣, shénshèng)

Nom

sant m. ‎(plural sants, femení santa)

1. Títol amb què l'Església catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.

Derivats

• santejar

Nota d'ús

• Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere).
• L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.
• Es produeix la sensibilització de la consonant final quan va seguida d’una vocal: Sant Antoni /ˌsan.tənˈtɔ.ni/.
• En català antic es pronunciava /ə/-/e/ en posició proclítica. Es conserva en balear i en valencià com a títol davant de nom propi: /sən.tənˈtɔ.ni/-/sen.tanˈtɔ.ni/

Traduccions

Títol catòlic

• Alemany: Heilige ^(de) m.
• Anglès: saint ^(en)
• Castellà: santo ^(es)
• Eslovac: svätec ^(sk) m.
• Esperanto: sanktulo ^(eo)
• Francès: saint ^(fr)

• Italià: santo ^(it) m.
• Llatí: sanctus ^(la) m.
• Polonès: święty ^(pl) m.
• Portuguès: santo ^(pt) m.
• Romanès: sfânt ^(ro) m.
• Rus: свято́й ^(ru) m. ‎(sviatoi)

Nom

sant m. ‎(plural sants)

1. Festivitat d’un sant canonitzat celebrada per aquells que duen el seu nom.

Sinònims

• onomàstica

Miscel·lània

• Anagrames: ants, nats

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot