sant

Potser volíeu: Sant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈsan/, balear /ˈsant/, /ˈsan/

Occidental: nord-occidental /ˈsan/, valencià /ˈsant/, /ˈsan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí sānctu(m), acusatiu de sānctus, del verb sanciō ‎(«consagrar»), segle XII.
• Anagrames: ants, nats

Nom

sant m. ‎(plural sants, femení santa)

1. Títol amb què l'Església Catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.

Derivats

• santejar

Nota d'ús

• Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere).
• L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.
• Es produeix la sensibilització de la consonant final quan va seguida d’una vocal: Sant Antoni /ˌsan.tənˈtɔ.ni/

Traduccions

sant [1] (títol catòlic)

• Alemany: Heilige ^(de) m.
• Anglès: saint ^(en)
• Castellà: santo ^(es)
• Eslovac: svätec ^(sk) m.
• Esperanto: sanktulo ^(eo)
• Francès: saint ^(fr)

• Italià: santo ^(it) m.
• Llatí: sanctus ^(la) m.
• Polonès: święty ^(pl) m.
• Portuguès: santo ^(pt) m.
• Romanès: sfânt ^(ro) m.
• Rus: свято́й ^(ru) m. ‎(sviatoi)

Adjectiu

sant m. ‎(femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)

1. Venerable per motius religiosos.

Sinònims

• sagrat

Traduccions

sant [1] (venerable)

• Castellà: santo ^(es) m.
• Eslovac: svätý ^(sk)
• Francès: saint ^(fr)

• Italià: santo ^(it)
• Llatí: sanctus ^(la)
• Portuguès: santo ^(pt)

Vegeu també

• Sant a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sant