Vés al contingut

sant

De Viccionari
Potser volíeu: Sant

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈsan/
balear /ˈsant/, /ˈsan/
Occidental:  nord-occidental /ˈsan/
valencià /ˈsant/, /ˈsan/
  • Pronúncia(i): (clític àton) balear /sənt/, valencià /sent/
  • Etimologia: Del llatí sānctu(m), acusatiu de sānctus, del verb sanciō ‎(«consagrar»), segle XII.

Adjectiu

[modifica]

sant m. ‎(femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)

  1. Venerable per motius religiosos.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

sant m. ‎(plural sants, femení santa)

  1. Títol amb què l'Església catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.

Derivats

[modifica]

Notes

[modifica]
  • Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere).
  • L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.
  • Es produeix la sensibilització de la consonant final quan va seguida d’una vocal: Sant Antoni /ˌsan.tənˈtɔ.ni/.
  • En català antic es pronunciava /ə/-/e/ en posició proclítica. Es conserva en balear i en valencià com a títol davant de nom propi: /sən.tənˈtɔ.ni/-/sen.tanˈtɔ.ni/

Traduccions

[modifica]

sant m. ‎(plural sants)

  1. Festivitat d’un sant canonitzat celebrada per aquells que duen el seu nom.

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]