sant
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Sant
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central ⓘ, balear /ˈsant/, /ˈsan/
- Occidental: nord-occidental /ˈsan/, valencià /ˈsant/, /ˈsan/
- Informal: títol balear /ˈsənt/, títol valencià /ˈsent/
Adjectiu[modifica]
sant m. (femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)
- Venerable per motius religiosos.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Venerable
|
|
Nom[modifica]
sant m. (plural sants, femení santa)
- Títol amb què l'Església catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.
Derivats[modifica]
Nota d'ús[modifica]
- Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere).
- L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.
- Es produeix la sensibilització de la consonant final quan va seguida d’una vocal: Sant Antoni /ˌsan.tənˈtɔ.ni/.
- En català antic es pronunciava /ə/-/e/ en posició proclítica. Es conserva en balear i en valencià com a títol davant de nom propi: /sən.tənˈtɔ.ni/-/sen.tanˈtɔ.ni/
Traduccions[modifica]
Títol catòlic
Nom[modifica]
sant m. (plural sants)
- Festivitat d’un sant canonitzat celebrada per aquells que duen el seu nom.
Sinònims[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot