Vés al contingut

sanctus

De Viccionari

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsaːŋk.tʊs/
  • Etimologia: De sanciō.

Adjectiu[modifica]

sānctus m., sāncta f., sānctum n. ‎(comparatiu sānctior, superlatiu sānctissimus)

  1. sagrat
  2. diví
  3. inviolable

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu sānctus sāncta sānctum sānctī sānctae sāncta
Vocatiu sāncte sāncta sānctum sānctī sānctae sāncta
Acusatiu sānctum sānctam sānctum sānctōs sānctās sāncta
Genitiu sānctī sānctae sānctī sānctōrum sānctārum sānctōrum
Datiu sānctō sānctae sānctō sānctīs
Ablatiu sānctō sānctā sānctō sānctīs

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

sānctus m. ‎(genitiu sānctī)

  1. sant

Declinació[modifica]

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu sānctus sānctī
Vocatiu sāncte sānctī
Acusatiu sānctum sānctōs
Genitiu sānctī sānctōrum
Datiu sānctō sānctīs
Ablatiu sānctō sānctīs


Sinònims[modifica]