venerable

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bə.nəˈɾab.bɫə/, balear /və.nəˈɾab.bɫə/

Occidental: nord-occidental /be.neˈɾa.βɫe/, valencià /ve.neˈɾa.bɫe/, /be.neˈɾa.βɫe/

• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí venerabĭlis, segle XIV.

Adjectiu

venerable inv. ‎(plural venerables)

1. Que és digne de ser venerat.
2. Que és digne de respecte a causa de la seva edat.

Traduccions

Traduccions

• Gallec: venerábel ^(gl), venerable ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ne·ra·ble (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB