cordó
Aparença
Potser volíeu: cordo
Català
[modifica]Nom
[modifica]cordó m. (plural cordons)
- Espècie de corda generalment rodona que acostuma a fer-se de fils entrelligats o trenats de seda, cotó, estam i altres matèries semblants, i que acostuma a tenir la funció de subjectar o lligar algun objecte.
- La corda amb què se cenyeixen l'hàbit els religiosos d'alguns ordres.
- Conjunt de partides de tropa o gent col·locades de distància en distància per a privar la comunicació d'un territori amb un altre o per a impedir el pas.
- Guarnició que es fa a la vora de les monedes per a que no siguin falsificades ni retallades (antigament).
- (argot casteller) Cadascun dels cercles concèntrics dels castellers de la pinya; el primer cordó consisteix dels castellers en contacte directe amb el tronc (primeres mans, primers vents i laterals), el segon cordó dels castellers col·locats darrere dels del primer cordó, etc.
Compostos i expressions
[modifica]- Cordons de cadet: la divisa que per a distingir-se dels soldats portaven els cadets al muscle dret, consistent en un cordó de plata o d'or amb les dues puntes capsades o amb borletes, i que penjaven iguals.
- Allargar els cordons de la bossa: treure la bossa.
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Corda
Corda de l'hàbit
Gent que impedeix el pas
D'una moneda
D'un cadet
- Castellà: cordones (es)
- Francès: aiguillette (fr) que portent les cadets d'un régiment
- Italià: cordellina (it), stringa (it)
- Llatí: funiculus (la), illustrium militum stemma, insigne
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: cor·dó (2)
Vegeu també
[modifica]- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot