corona

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kuˈɾo.nə/, balear /koˈɾo.nə/, /kuˈɾo.nə/
Occidental: /koˈɾo.na/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí corōna, segle XIV.

Nom[modifica]

corona f. ‎(plural corones)

  1. Peça circular de metall, més o menys guarnida, amb què els reis es distingeixen posant-se-la al cap o exhibint-la.
  2. Garlanda feta amb fulles, principalment de llorer, que es feia servir antigament per guardonar militars, atletes o poetes.
  3. Garlanda de flors que s'ofereix als difunts el dia del seu enterrament.
  4. Conjunt d'estats governats per un sobirà.
    corona catalanoaragonesa, corona britànica, etc.
  5. Cercle que envolta la part superior d'una cosa.
  6. Part de la dent que sobresurt de les genives.
  7. Moneda emprada a Dinamarca, Suècia, Txèquia, Islàndia, Eslovàquia i Estònia.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

corona m. ‎(plural corones)

  1. forma alternativa de coronavirus

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·ro·na (3)
  • Anagrama: ancoro

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /koˈɾo.na/
Americà: alt /k(o)ˈɾo.na/, baix /koˈɾo.na/

Nom[modifica]

corona f. ‎(plural coronas)

  1. corona
  2. margo
  3. aurèola, nimbe

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·ro·na (3)

Vegeu també[modifica]

  • corona. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kɔˈroː.na/
  • Etimologia: Del grec κορώνη ‎(korṓnē, «garlanda»)

Nom[modifica]

corōna f. ‎(genitiu corōnae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu corōna corōnae
Vocatiu corōna corōnae
Acusatiu corōnam corōnās
Genitiu corōnae corōnārum
Datiu corōnae corōnīs
Ablatiu corōnā corōnīs
  1. corona
  2. garlanda

Vegeu també[modifica]