corona

Potser volíeu: coroná

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kuˈɾo.nə/, balear /koˈɾo.nə/, /kuˈɾo.nə/

Occidental: /koˈɾo.na/

• Rimes: -ona

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí corōna, segle XIV.

Nom

corona f. ‎(plural corones)

1. Peça circular de metall, més o menys guarnida, amb què els reis es distingeixen posant-se-la al cap o exhibint-la.
2. Garlanda feta amb fulles, principalment de llorer, que es feia servir antigament per guardonar militars, atletes o poetes.
3. Garlanda de flors que s'ofereix als difunts el dia del seu enterrament.
4. Conjunt d'estats governats per un sobirà.

   corona catalanoaragonesa, corona britànica, etc.

5. Cercle que envolta la part superior d'una cosa.
6. Part de la dent que sobresurt de les genives.
7. Moneda emprada a Dinamarca, Suècia, Txèquia, Islàndia, Eslovàquia i Estònia.

Sinònims

• aureola, anell, cercle

Derivats

• escoronar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Krone ^(de) f.
• Anglès: crown ^(en), wreath ^(en)
• Àrab: تَاج‎ ^(ar) m.
• Basc: koroa ^(eu)
• Belarús: каро́на ^(be) f. ‎(karona)
• Búlgar: коро́на ^(bg) f. ‎(korona)
• Castellà: corona ^(es) f.
• Coreà: 왕관 ^(ko) ‎(wanggwan)
• Cors: curona ^(co)
• Danès: krone ^(da) c.
• Eslovac: koruna ^(sk) f.
• Eslovè: krona ^(sl) f.
• Esperanto: krono ^(eo)
• Estonià: kroon ^(et)
• Finès: kruunu ^(fi)
• Francès: couronne ^(fr) f.
• Friülà: corone ^(fur)
• Gallec: coroa ^(gl) f.
• Georgià: გვირგვინი ^(ka) ‎(gvírgvini)
• Grec: κορώνα ^(el) f. ‎(korona)
• Grec antic: στέφανος ^(grc) m. ‎(stéphanos)
• Hebreu: כֶּתֶר‎ ^(he) m.
• Ídix: קרוין‎ ^(yi) f.
• Ido: krono ^(io)
• Indonesi: mahkota ^(id)
• Irlandès: coróin ^(ga) f.
• Italià: corona ^(it) f.

• Japonès: 王冠 ^(ja)
• Llatí: corona ^(la) f.
• Macedoni: кру́на ^(mk) f.
• Mongol: титэм ^(mn)
• Neerlandès: kroon ^(nl) f.
• Occità: corona ^(oc) f.
• Osseta: тахъа ^(os)
• Persa: تاج‎ ^(fa)
• Polonès: korona ^(pl) f.
• Portuguès: coroa ^(pt) f.
• Retoromànic: curuna ^(rm) f., cruna ^(rm) f.
• Romanès: coroană ^(ro) f., cunună ^(ro) f.
• Rus: коро́на ^(ru) f. ‎(korona)
• Sànscrit: मुकुट ^(sa) m.
• Sard: corona ^(sc), curona ^(sc)
• Serbocroat: круна ^(sh), kruna ^(sh)
• Sicilià: curuna ^(scn) f.
• Suahili: taji ^(sw)
• Suec: krona ^(sv) c.
• Txec: koruna ^(cs) f.
• Ucraïnès: коро́на ^(uk) f. ‎(korona)
• Urdú: تاج‎ ^(ur) m.
• Uzbek: toj ^(uz)
• Vietnamita: mũ miện ^(vi)
• Volapük: kron ^(vo)
• Xinès: 王冠 ^(zh) ‎(wángguàn)

Nom

corona m. ‎(plural corones)

1. forma alternativa de coronavirus

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ro·na (3)
• Anagrama: ancoro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /koˈɾo.na/

Americà: alt /k(o)ˈɾo.na/, baix /koˈɾo.na/

• Rimes: -ona
• Etimologia: Del llatí corōna.

Nom

corona f. ‎(plural coronas)

1. corona
2. margo
3. aurèola, nimbe

Sinònims

• [2] margo, orla, reborde
• [3] aureola, halo, nimbo

Verb

corona

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb coronar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb coronar

Variants

• [2]: (voseo) coroná

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ro·na (3)
• Anagrames: acornó, ácrono, ancoro, ancoró, canoro

Vegeu també

• corona. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre corona

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔˈroː.na/
• Etimologia: Del grec κορώνη ‎(korṓnē, «garlanda»)

Nom

corōna f. ‎(genitiu corōnae)

1. corona
2. garlanda

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	corōna	corōnae
Vocatiu	corōna	corōnae
Acusatiu	corōnam	corōnās
Genitiu	corōnae	corōnārum
Datiu	corōnae	corōnīs
Ablatiu	corōnā	corōnīs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia