orla
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: orlà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /ˈɔr.ɫə/
- Occidental: nord-occidental /ˈɔr.ɫa/, valencià /ˈɔɾ.ɫa/, /ˈɔɾ.ɫɔ/
- Etimologia: Del llatí vulgar *ōrula, diminutiu de ōra («vora»), segle XIII.
Nom[modifica]
orla f. (plural orles)
- a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
Verb[modifica]
orla
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orlar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orlar
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: oral
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
orla f. (plural orlas)
Sinònims[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: or·la (2)
Vegeu també[modifica]
- orla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Substantius femenins en català
- Paraules sense accepcions
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Rimes en castellà -oɾla
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes