teneo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

teneō ‎(1a present?), tenēs ‎(2a present), tenēre ‎(infinitiu), tenuī ‎(perfet), tentum ‎(supí)

  1. sostenir, subjectar, agafar, tenir a les mans
    Ex.: Porrige bracchium, prehende: jam tenes?[1] — (traducció:«M'ofereixes el braç, doncs agafa'm. Ja em tens ben subjectat?»)
  2. mantenir, defensar, retenir
    Ex.:Capitolia celsa tenebat.[2]— (traducció:«Defensava la possessió de la part alta del Capitoli.»)
  3. tenir, posseir
    Ex.: Multa hereditatibus, multa emptionibus, multa dotibus tenebantur sine injuriā[3] — (traducció:«Tenien moltes hisendes, moltes adquisicions, moltes dotacions obtingudes de manera justa.»)
  4. copsar, entendre
    Ex.: Tenes, quid dicam?[4] — (traducció:«Has entès el que t'he dit?»)

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Plaute, Mercator V, 2, 42
  2. Virgili, Aeneis VIII, 653
  3. Ciceró De Officiis II, 23, 81
  4. Tertul·lià De Praescriptione Haereticorum IV, 3, 22