tan

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtan/
  • Rimes: -an
  • Homòfon: tant
  • Etimologia: Del llatí tam.

Adverbi[modifica]

tan

  1. En gran quantitat, en oracions exclamatives, equivalent a que, molt.
    Era tan delicat!
  2. En quantitat equivalent, en oracions comparatives en combinació amb la paraula com, equivalent a igual.
    És tan alt com jo.
  3. En quantitat indefinida, en oracions distributives, en combinació amb la paraula que.
    És tan vell que val més comprar-ne un de nou.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: ant (alfagrama), nat

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /tæn/

Nom[modifica]

tan ‎(plural tans)

  1. morenor, bronzejat

Verb[modifica]

tan ‎(3a persona singular present tans, gerundi tanning, passat i participi tanned)

  1. adobar
  2. bronzejar, torrar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈtan/, meridional \ˈtaŋ\
Americà: alt /ˈtan/, baix \ˈtaŋ\, austral /ˈtan/
  • Etimologia: Reducció de tanto.

Adverbi[modifica]

tan

  1. tan


Ibèric
[modifica]

  • Pronúncia(i): /dan/, /tan/

Nom propi[modifica]

tan ‎(tan)

  1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈta/

Adverbi[modifica]

tan

  1. forma antevocàlica de tant