estiu

Potser volíeu: ESTIU

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈtiw/, occidental /esˈtiw/

Informal: /isˈtiw/, /asˈtiw/

• Rimes: -iw

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del l'expressió en llatí aestivum tempore ‎(«temps estival»), derivat de aestas ‎(«estiu»).
• Anagrama: situe

Nom

es·tiu m. ‎(plural estius)

1. Estació de l'any, posterior a la primavera i anterior a la tardor, que va des del 21 de juny al 21 de setembre, i que a l'hemisferi nord és l'estació més calorosa.

Derivats

• estiuar, estiuejar

Sinònims

• estiuada

Traduccions

Traduccions: estiu

• Afrikaans: somer ^(af)
• Albanès: verë ^(sq) f.
• Alemany: Sommer ^(de) m.
• Anglès: summer ^(en)
• Àrab: صَيْف‎ ^(ar) m.
• Armeni: ամառ ^(hy) ‎(amar)
• Castellà: verano ^(es)
• Danès: sommer ^(da)
• Eslovac: leto ^(sk) n.
• Esperanto: somero ^(eo)
• Feroès: summar ^(fo) n.
• Finès: kesä ^(fi)
• Francès: été ^(fr)
• Friülà: istât ^(fur) m.
• Gallec: verán ^(gl) m.
• Georgià: ზაფხული ^(ka) ‎(zàpkhuli)
• Grec: καλοκαίρι ^(el) n. ‎(kalokeri)
• Grec antic: θέρος ^(grc) n. ‎(théros)
• Groenlandès: aasaq ^(kl)
• Hebreu: קַיִץ‎ ^(he) m.
• Hindi: ग्रीष्म ^(hi) m.
• Hongarès: nyár ^(hu)

• Indonesi: musim panas ^(id)
• Italià: estate ^(it) f.
• Llatí: aestas ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ESTIU ^(csc)
• Maltès: sajf ^(mt) m.
• Mongol: зун ^(mn)
• Neerlandès: zomer ^(nl) m.
• Noruec: sommer ^(no)
• Occità: estiu ^(oc) m.
• Persa: تابستان‎ ^(fa)
• Polonès: lato ^(pl) n.
• Portuguès: verão ^(pt) m.
• Retoromànic: stad ^(rm) m., sted ^(rm) m.
• Romanès: vară ^(ro) n.
• Rus: ле́то ^(ru) n. ‎(leto)
• Suahili: kiangazi ^(sw)
• Suec: sommar ^(sv)
• Turc: yaz ^(tr)
• Txec: léto ^(cs) n.
• Vietnamita: mùa hè ^(vi), mùa hạ ^(vi), hạ ^(vi), hè ^(vi)
• Xinès: 夏天 ^(zh) ‎(xiàtiān)

Verb

es·tiu

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estiuar

   Forma baleàrica i algueresa: jo estiuo/estiui/estiue/estiu.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot