estiu

Potser volíeu: ESTIU

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈtiw/, occidental /esˈtiw/

Informal: /isˈtiw/, /asˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del l'expressió en llatí aestivum tempore ‎(«temps estival»), derivat de aestas ‎(«estiu»).
• Anagrama: situe

Nom

es·tiu m. ‎(plural estius)

1. Estació de l'any, posterior a la primavera i anterior a la tardor, que va des del 21 de juny al 21 de setembre, i que a l'hemisferi nord és l'estació més calorosa.

Derivats

• estiuar, estiuejar

Sinònims

• estiuada

Traduccions

Traduccions: estiu

• Alemany: Sommer ^(de) m.
• Anglès: summer ^(en)
• Castellà: verano ^(es)
• Eslovac: leto ^(sk) n.
• Esperanto: somero ^(eo)
• Finès: kesä ^(fi)
• Francès: été ^(fr)
• Italià: estate ^(it) f.

• Llatí: aestas ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ESTIU ^(csc)
• Polonès: lato ^(pl) n.
• Portuguès: verão ^(pt) m.
• Romanès: vară ^(ro) n.
• Rus: ле́то ^(ru) n. ‎(leto)
• Vietnamita: mùa hè ^(vi), mùa hạ ^(vi), hạ ^(vi), hè ^(vi)

Verb

es·tiu

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estiuar

   Forma baleàrica i algueresa: jo estiuo/estiui/estiue/estiu.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot