tempus

Llatí

Nom

tempus n. ‎(genitiu temporis)

1. temps, durada
2. lleure, oci
3. època, moment, hora

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tempus	tempora
Vocatiu	tempus	tempora
Acusatiu	tempus	tempora
Genitiu	temporis	temporum
Datiu	temporī	temporibus
Ablatiu	tempore	temporibus

Descendents

Anglès: tense Asturià: tiempu Basc: denbora Castellà: tiempo Català: temps Francès: temps Friülà: timp

Gallec: tempo Italià: tempo Napolità: tiempo Occità: tèms Occità antic: tems Papiament: tempo Portuguès: tempo

Retoromànic: temp Romanès: timp Rus: темп ‎(temp) Sard: tempus Sicilià: tempu Való: tins Vènet: tenpo, tènp