equinocci

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.kiˈnɔk.si/, occidental /e.kiˈnɔk.si/
  • Etimologia: Del llatí aequinoctium, format per æquus ‎(«igual») i nox ‎(«nit»), perquè són els dies de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada, segle XVII.

Nom[modifica]

equinocci m. ‎(plural equinoccis)

  1. Cadascun dels dos moments de l'any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. S'empra per a designar el dia de traspàs de l'estiu a la tardor i el de l'hivern a la primavera.
  2. (mallorquí, menorquí) calamitat.
    Quines quenòcies hem passat!

Traduccions[modifica]

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·qui·noc·ci (4)

Vegeu també[modifica]