bóta

Potser volíeu: bota

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbo.tə/, occidental /ˈbo.ta/
• Rimes: -ota
• Etimologia: Del llatí buttis.

Nom

bó·ta f. ‎(plural bótes)

1. Recipient de fusta que serveix per posar vi, oli i altres licors, format per vàries dogues de fusta unides per mitjà dels cèrcols que l'abracen, i una mica més amples del centre a fi de que facin panxa, amb una fusta rodona que tapa a cada cap.
2. Espècie de bot petit en forma de piràmide amb un broquet de fusta a la punta que serveix per posar-hi vi i beure.

Variants

• bota (ortografia del 2016)

Sinònims

• (recipient) barral, barril, bocoi, tonell

Traduccions

Recipient de fusta

• Afrikaans: vat ^(af)
• Anglès: barrel ^(en)
• Castellà: cuba ^(es), bota ^(es), tonel ^(es) m., barril ^(es) m.
• Danès: fad ^(da) n., tønde ^(da) c.
• Feroès: tunna ^(fo) f.
• Francès: cuve ^(fr), tonneau ^(fr) m., barrique ^(fr) m. f.

• Islandès: tunna ^(is) f.
• Italià: botte ^(it)
• Llatí: cupa ^(la), dolium ^(la)
• Neerlandès: ton ^(nl) m. f., vat ^(nl) n.
• Suec: tunna ^(sv) c., fat ^(sv) n.

Bot petit

• Castellà: cuba ^(es), bota ^(es), zaque ^(es), borracha ^(es)
• Francès: petite outre ^(fr)

• Italià: otrino ^(it)
• Llatí: utriculus ^(la)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, Optimot