bota

Vegeu també: bóta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbɔ.tə/, occidental /ˈbɔ.ta/
• Rimes: les acabades en -ota
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

bo·ta f. ‎(plural botes)

1. Embarcació destinada a transportar mercaderies, particularment per mar.
2. Calçat alt que cobreix el peu i part de la cama fins a prop del genoll, sovint de cuiro.
3. El doblec que es fa a l'extrem de la màniga.
4. La persona molt grossa i amb molta panxa; o petit, gruixut i rodó.
5. Estar amb les botes posades: Estar a punt per a emprendre un viatge.
6. Estar amb les botes posades: Estar disposat per a emprendre alguna cosa.
7. Posar-se o tornar-se com una bota: Engreixar-se molt, posar carns.
8. Bota congrenyada: Especialment a les illes Balears, bota gran de trull.
9. Dona.

Arcaismes

bòta

Traduccions

    bota [1] (embarcació)

Castellà: barrica (es) Francès: barrique (fr), tonne (fr), boucaut (fr)

Italià: barile (it), carratello (it) Llatí: doliolum (la)

    bota [2] (calçat)

Castellà: bota (es) Francès: botte (fr)

Italià: stivale (it) Llatí: ocrea (la)

    bota [3] (doblec)

Castellà: vuelta (es) Francès: manchette (fr), parement (fr)

Italià: manichi (it) Llatí: extremæ manicæ partis conversio

    bota [4] (persona molt grossa)

Castellà: tapón de cuba Francès: barrique (fr)

Italià: botte (it) Llatí: ventrosus homo, dolium crassitudine retereas

    Estar amb les botes posades [5]

Castellà: estar con las botas puestas, tener las espuelas calzadas Francès: avoir le pied dans l'étrier, être tout botté

Italià: aver il pic nella staffa Llatí: in procinetu esse

    Estar amb les botes posades [6]

Castellà: estar con las botas puestas, tener las espuelas calzadas Francès: être prêt, disposé

Italià: essere in procinto di partire, da intraprendere qualche affare Llatí: in procinetu esse

    Posar-se o tornar-se com una bota [7]

Castellà: embarnecer (es), embastecer (es) Francès: prendre de l'embonpoint

Italià: diventar grasso come un bue Llatí: pinguescere (la)

    bota [9] (dona)

Castellà: el niño de la rollona

Verb

bo·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb botar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb botar

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu: DIEC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈbo.ta/

Nom

bo·ta f. ‎(plural botas)

1. bóta (per posar oli, vi, etc.).
2. bóta (per beure).
3. bota (calçat).

Verb

bo·ta

1. Tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d'indicatiu del verb botar.
2. Tercera persona del singular de l'imperatiu del verb botar.