bota

Potser volíeu: bóta

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈbɔ.tə/

Occidental: nord-occ. /ˈbɔ.ta/, val. /ˈbɔ.ta/, /ˈbɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Homòfon: vota
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

bo·ta f. ‎(plural botes)

1. Embarcació destinada a transportar mercaderies, particularment per mar.
2. Calçat alt que cobreix el peu i part de la cama fins a prop del genoll, sovint de cuiro.
3. El doblec que es fa a l'extrem de la màniga.
4. La persona molt grossa i amb molta panxa; o petit, gruixut i rodó.
5. Dona.
6. (ortografia del 2016) forma alternativa de bóta

Compostos i expressions

• Estar amb les botes posades: Estar a punt per a emprendre un viatge.
• Estar amb les botes posades: Estar disposat per a emprendre alguna cosa.
• Posar-se o tornar-se com una bota: Engreixar-se molt, posar carns.
• Bota congrenyada: Especialment a les illes Balears, bota gran de trull.

Traduccions

Embarcació

• Castellà: barrica ^(es)
• Francès: barrique ^(fr), tonne ^(fr), boucaut ^(fr)

• Italià: barile ^(it), carratello ^(it)
• Llatí: doliolum ^(la)

Calçat

• Castellà: bota ^(es)
• Francès: botte ^(fr)

• Italià: stivale ^(it)
• Llatí: ocrea ^(la)

Doblec

• Castellà: vuelta ^(es)
• Francès: manchette ^(fr), parement ^(fr)

• Italià: manichi ^(it)
• Llatí: extremæ manicæ partis conversio

Persona molt grossa

• Castellà: tapón de cuba
• Francès: barrique ^(fr)

• Italià: botte ^(it)
• Llatí: ventrosus homo, dolium crassitudine retereas

Dona

• Castellà: el niño de la rollona

    bóta — vegeu bóta

Estar amb les botes posades

• Castellà: estar con las botas puestas, tener las espuelas calzadas
• Francès: avoir le pied dans l'étrier, être tout botté

• Italià: aver il pic nella staffa
• Llatí: in procinetu esse

Estar amb les botes posades

• Castellà: estar con las botas puestas, tener las espuelas calzadas
• Francès: être prêt, disposé

• Italià: essere in procinto di partire, da intraprendere qualche affare
• Llatí: in procinetu esse

Posar-se o tornar-se com una bota

• Castellà: embarnecer ^(es), embastecer ^(es)
• Francès: prendre de l'embonpoint

• Italià: diventar grasso come un bue
• Llatí: pinguescere ^(la)

Verb

bo·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb botar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb botar

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈbo.ta/

Nom

bo·ta f. ‎(plural botas)

1. bóta (per posar oli, vi, etc.).
2. bóta (per beure).
3. bota (calçat).

Verb

bo·ta

1. Tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d'indicatiu del verb botar.
2. Tercera persona del singular de l'imperatiu del verb botar.