genoll

Potser volíeu: GENOLL

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒəˈnoʎ/, /ʒəˈnoj/^ⓘ, occidental /d͡ʒeˈnoʎ/

Informal: /ʒiˈnoʎ/, /ʒuˈnoʎ/

• Rimes: -oʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *genuculum, diminutiu de genu, segle XIII.

Nom

genoll m. ‎(plural genolls)

1. (anatomia) articulació de la cama que la divideix en dues parts i que permet el seu moviment i flexió.

Variants

• jonoll (central, balear, septentrional), ginoll (valencià, nord-occidental, septentrional)

Derivats

• agenollar
• genollada
• genollera
• genollàs
• genollarro
• genollet
• genolletxo
• genolleu
• genolliu
• genolló
• genollot

Compostos i expressions

• De genolls o a genolls: aguantant-se sobre els genolls doblegats
• Fer reverència de genoll: saludar amb el genoll doblegat a terra
• Donar del genoll en terra, fermar els genolls o ficar els genolls: : posar-se de genolls a terra
• Posar genolls: apedaçar uns pantalons
• Estar de genolls: Tocar amb els genolls a terra, en una postura de respecte
• Tallar tant com un genoll de dona: no tallar gens o molt poc
• Caure de genolls: dir bajanades o dir grosseries
• Pegar-ne alguna amb sos dos genolls: Dir o fer grosseries sovint
• Demanar de genolls: suplicar

Traduccions

Articulació de la cama

• Alemany: Knie ^(de) f.
• Anglès: knee ^(en)
• Basc: belaun ^(eu)
• Bretó: glin ^(br) m.
• Búlgar: коляно ^(bg) n. ‎(koliano)
• Castellà: rodilla ^(es) f.
• Danès: knæ ^(da)
• Eslovac: koleno ^(sk) n.
• Eslovè: koleno ^(sl)
• Esperanto: genuo ^(eo)
• Estonià: põlv ^(et) c.
• Feroès: knæ ^(fo) n.
• Finès: polvi ^(fi) c.
• Francès: genou ^(fr) f.
• Friülà: genoli ^(fur) m.
• Gaèlic escocès: glùn ^(gd) c.
• Gallec: xeonllo ^(gl) m.
• Georgià: მუხლი ^(ka) ‎(mukhli)
• Grec: γόνατο ^(el) n. ‎(gónato)
• Grec antic: γόνυ ^(grc) n. ‎(góny)
• Indonesi: lutut ^(id)
• Italià: ginocchio ^(it) m.
• Llatí: genu ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: GENOLL ^(csc)
• Occità: genolh ^(oc) m.
• Polonès: kolano ^(pl) n.
• Portuguès: joelho ^(pt) m.
• Retoromànic: schanugl ^(rm) m.
• Romanès: genunchi ^(ro) m.
• Rus: коле́но ^(ru) n. ‎(koleno)
• Sard: genugu ^(sc) m.
• Serbocroat: кољено ^(sh), koljeno ^(sh) n.
• Sicilià: dinocchiu ^(scn) m.
• Suec: knä ^(sv) n.
• Tàtar: тез ^(tt)
• Turc: diz ^(tr)
• Txec: koleno ^(cs) n.
• Xinès: 膝 ^(zh) ‎(xī)

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·noll (2)
• Anagrama: llengo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot