vano

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vannus («instrument per aventar el gra i separar-lo de la palla»), procedent de l'arrel indoeuropea *wẽ «batre, ventar».

Nom[modifica]

va·no m. (plural vanos)

  1. Tros de paper, tafetà o cabritilla, apegat a unes branilles primes de fusta fina, conxa o marfil, unides per l'extrem inferior amb un clavet, i que fent plecs entre branilla i branilla, es tanca i s'obre fàcilment, i serveix per fer-se aire.
  2. La cua del paó quan l'estén en semicercle, i del gall dindi, dels coloms, etc.
  3. Qualsevol cosa que té figura de ventall.
  4. Entre orgueners, la unió que resulta de vàries costelles de que es componen els tres costats de la manxa.
  5. Conxa anomenada així per la figura, bruna per sobre i blanca per sota.

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  1. Cop de vano: cop amb el vano.
  2. De vano: en figura de vano.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

Castellà[modifica]

Adjectiu[modifica]

va·no m. (femení vana, plural masculí vanos, plural femení vanas)

  1. va (inútil)